C. Sant Joan 34, 4t 2a - 977 318 708
🏢 Presencial💻 Online
Dilluns – Divendres 9:30 - 19:30

La psicologia infantil és l'estudi del comportament de l'infant des del naixement fins l'adolescència. Es centra en l'evolució dels aspectes físics, motors, cognitius, preceptius, afectius i socials.

Aquesta secció centra el seu punt de mira en aquells trastorns que afecten als nens i nenes, infants o adolescents, en el decurs de la seva evolució psicològica, i que incideixen en el seu ajust emocional, en la seva integració social i en la seva evolució personal i acadèmica.

Àrees d'Intervenció

  • Trastorns de la conducta, pertorbadors i no pertorbadors
  • Trastorns de la conducta per ansietat a la infància i a l'adolescència:
    • Per conflictes en l'àmbit familiar
    • Per separació i ruptura de la família
  • Pors i ansietat
  • Hiperactivitat, alteració del comportament que afecta seriosament i compromet l'evolució emocional i acadèmica
  • Trastorns per Dèficit d'Atenció
  • Agressivitat i negativisme
  • Trastorns de la conducta alimentària
  • Trastorns de l'eliminació (enuresi, encopresi)
  • Trastorns per tics
  • Dificultats específiques de l'aprenentatge
  • Retard maduratiu
  • Trastorns del desenvolupament
  • Trastorns de l'Espectre Autista
  • Entre d'altres

GRUPS D'HABILITATS SOCIALS pel creixement socio-emocional

Grups habilitats per franges d'edats i problemàtiques que ajuden l'infant a desenvolupar-se en la societat actual, abastint-lo d'un seguit d'habilitats de comunicació, interacció i lectura de diferents claus socials per poder sobreviure emocionalment, socialment i acadèmicament.

L'infant, per diferents raons, potser no disposa de recursos suficients per desenvolupar-se adequadament en aquest aspecte. Les conseqüències poden ser aïllament social, rebuig, agressivitat i, en definitiva, un desenvolupament menys feliç i limitat en les seves possibilitats de creixement.

La manca d'habilitats socials pot ser especialment dolorosa en l'adolescència quan la relació amb els iguals i la transició a la vida adulta suposa noves exigències i reptes comunicatius.

Les investigacions suggereixen que amb l'edat no millora la falta de competència social de molts nens i nenes. Els dèficits s'han relacionat amb baixa autoestima, amb un locus de control extern i amb la depressió.

Hem d'entendre, doncs, que l'habilitat per iniciar i mantenir una interacció social positiva amb els altres és una consecució essencial del desenvolupament.

Aspectes que es treballen:

  1. Saber presentar-se i saludar
  2. Iniciar, mantenir i acabar conversacions
  3. Saber escoltar
  4. Donar i rebre complits
  5. Aprendre a expressar queixes i opinions
  6. Aprendre a dir no
  7. Respondre a una acusació
  8. Aprendre a solucionar problemes
  9. Respectar als altres
  10. Reconèixer els sentiments

Vols saber més?

Contacta amb nosaltres per obtenir més informació

Contacta amb nosaltres